Era una vegada un cos que es movia per l'espai. Avançava de manera ferma, decidida, en una direcció molt marcada. Anava directe cap a un punt situat molt lluny, casi al infinit, pero res el frenava, res li impedia seguir el seu camí.
Els planetes que el veien passar comentaven entre ells:
- "Deu buscar alguna cosa molt valiosa, un tresor amagat, un planeta nou... o deu perseguir la seva Estimada"
El que no sabien aquests planetes es que, de la mateixa manera que si estem aturats ho seguirem estant fins que algo ens empenyi a mouren's, quan estem en moviment, la inercia ens porta a seguirnos movent i movent i movent monotonament pels temps dels temps, fins arribar a un punt on sabem que ens movem però no sabem què ens hi va empènyer.
Els planetes que el veien passar comentaven entre ells:
- "Deu buscar alguna cosa molt valiosa, un tresor amagat, un planeta nou... o deu perseguir la seva Estimada"
El que no sabien aquests planetes es que, de la mateixa manera que si estem aturats ho seguirem estant fins que algo ens empenyi a mouren's, quan estem en moviment, la inercia ens porta a seguirnos movent i movent i movent monotonament pels temps dels temps, fins arribar a un punt on sabem que ens movem però no sabem què ens hi va empènyer.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario