3.9.08

mirar enrere

Avui he mirat enrere. He mirat que feia, que deia, com ho deia, que pensava. M'he rellegit. He reviscut sensacions, emocions. He reviscut sentiments. He parlat amb mi mateix. Llavors m'he mirat al mirall i no m'he reconegut. No soc jo. Jo no soc així.

Releyendome

Hechos recientes me llevan a, para variar, darle a los pedales que mueven mi cabeza. La vida es breve, carpe diem, vive intensamente, aprovecha el momento... son máximas que se me vienen repitiendo constantemente. Las siento mías, intento que sean mi manera de vivir. Pero no sé si las cumplo.

"Hijo, no te hagas mayor", me ha dicho mi abuela en la cama del hospital este fin de semana. Le están dando oxígeno, le han prohibido ingerir líquidos. Sé que no me está diciendo que pare el tiempo. Sé que su consejo no es "ten 28 años para siempre", ni que se queja de lo que le está pasando, ni si quiera es miedo a la muerte.

Lo que me quiere decir (es MI abuela y sé que es así) es que viva mi vida según lo sienta, que utilize las alas que sabe que tengo para volar. Que no deje que se me atrofien por la edad o por las hipotecas, que las desplegue cuanto antes y eche a volar.

No quiero decepcionarla, no quiero llegar a mayor y pensar que no le hize caso a la persona más sabia del mundo. Ella voló, e hizo volar. Ella ayudó a desplegar las alas a mi abuelo, le llevó a hombros para que sintiera lo que es volar (como Superman con Lois Lane) y hasta le hizo creer que las alas eran suyas. Pero era ella quién volaba.

maybe

Quizás llegue después de un entreno llegaré a casa y no pensaré que me gustaria que estuvieras ahí esperandome
Quizás una noche me despertaré y no me giraré hacia el otro lado de la cama para ver si estás
Quizás no me despierte una mañana pensando que si tu no estás no tiene sentido hacer el remolón
Quizás llegue ese dia en el que no intentaré volverte a enamorar a cada instante

moviment

Era una vegada un cos que es movia per l'espai. Avançava de manera ferma, decidida, en una direcció molt marcada. Anava directe cap a un punt situat molt lluny, casi al infinit, pero res el frenava, res li impedia seguir el seu camí.
Els planetes que el veien passar comentaven entre ells:
- "Deu buscar alguna cosa molt valiosa, un tresor amagat, un planeta nou... o deu perseguir la seva Estimada"

El que no sabien aquests planetes es que, de la mateixa manera que si estem aturats ho seguirem estant fins que algo ens empenyi a mouren's, quan estem en moviment, la inercia ens porta a seguirnos movent i movent i movent monotonament pels temps dels temps, fins arribar a un punt on sabem que ens movem però no sabem què ens hi va empènyer.

ella

Aguanta com ets, les teves tonteries i els teus defectes... i inclús li agraden! Intenta canviarte, sabent que és missió impossible. Et mira amb aquella mirada que diu tantes coses sense pronunciar ni una paraula. T'entèn tot i que t'expliques pitjor que un nen de dos anys.